jueves, 4 de septiembre de 2008

1845:unificació del sistema tributari espanyol.

En 1845, sota un govern de signe liberal moderat, sent ministre d’Hisenda don Alejandro Mon, hom fa un pas important en la ruta jacobina: la unificació del sistema tributari espanyol.
La diversitat d’impostos directes dels antics regnes – entre els quals hi figurava el ‘cadastre’ de Catalunya – és substituïda per dos tributs: la contribució d’immobles, cultius i ramaderia (precedent de la contribució territorial rústica i urbana) i la contribució industrial i de comerç.
Neix el dret d’hipoteques, antecessor, en primera generació, de l’impost de drets reals; i, en segona generació, dels actuals impostos sobre transmissions patrimonials i sobre successions i donacions.
Un altre impost nou és l’impost sobre els lloguers (los inquilinatos'). La vida d’aquest albat va ser efímera, però mereix esment com a primer antecedent d’una rudimentària imposició sobre la renda per signes externs.
En l’àmbit de la imposició indirecta, s’estableix la contribució de consums, que refon els drets sobre begudes alcohòliques, oli d’oliva, sabó i carns.
Heus aquí la recaptació tributària prevista al pressupost per a l’any 1845:

Ingressos tributaris en el pressupost del 1845
---------------------------------------Mreals
Contribució d’immobles ----------300
Contribució industrial --------------40
Dret d’hipoteques --------------------18
Segell i impost de naips -------------17
Impost de lloguers --------------------6
Tabac --------------------------------- 135
Sal --------------------------------------33
Pólvora ----------------------------------5
Consums ---------------------------- 180
Duanes -------------------------------120
-----------------------------------------------
Total ----------------------------------854
-----------------------------------------------
Font: Ballesteros, Pío, Teoría del sistema tributario español, Editorial Revista de Derecho Privado, Madrid, 1933.

La resta, fins a un total pressupost d’ingressos de 1226,6 MReals, procedien de taxes i portatges, conceptes no tributaris, com ara les rendes eclesiàstiques, i de contribucions a extingir. Cal destacar l’elevada proporció (més del 88%) que la contribució d’immobles representava dins la imposició directa. Pel que fa a la imposició indirecta, els principals conceptes eren els de tabacs i el de consums, la recaptació del qual procedia en bona part del vi i les begudes alcohòliques. L’impost de naips tenia una importància no gens menyspreable. Hom pot dir, doncs, que els impostos espanyols del segle XIX tenien un alt contingut moralitzant. Requeien principalment sobre els viciosos: els fumadors, els bevedors, els jugadors i els propietaris de bens arrels.

No hay comentarios: