El tancament de caixes

En el llindar del segle XX, Catalunya viu un esdeveniment d’especial ressonància política seqüela de la crisi espanyola de 1898: una vaga fiscal. Hom podria recordar que una vaga fiscal va estar en l’origen de la independència dels Estats Units d’Amèrica. Però seria il·lusori portar mes enllà la comparació. El tancament de caixes va ser un moviment de proporcions casolanes i més aviat curt de volada.
El motiu de la protesta va ser la presentació pel ministre Fernández Villaverde dels pressupostos estatals per a l’any 1900 amb un augment considerable dels impostos, una de les finalitats dels qual era la liquidació de les despeses extraordinàries derivades de les guerres colonials. La majoria de catalans entenien que aquelles guerres no eren les seves.
La iniciativa del moviment va ser dels gremis de Barcelona, agrupats a la Lliga de Defensa Industrial i Comercial. Desprès d’un assaig general amb tot, consistent a rebutjar el pagament dels rebuts del gas i la electricitat i dels nous arbitris municipals, al setembre de 1899 es declara la vaga de contribuents.
El to anticatalanista que va revestir el debat davant el Congrés de Diputats provocà una reacció de suport al moviment vaguista. El Foment del Treball, inicialment oposat a la vaga, s’hi va adherir. El mateix va fer la Cambra de Comerç.
L’Alcalde de Barcelona, doctor Bartomeu Robert, dimití per no veure’s obligat a signar les providències de constrenyiment contra els contribuents morosos. (A aquest fet devem una de les peces més discutibles del mobiliari urbà barceloní: el monument al doctor Robert, pagat per subscripció popular).
L’empresonament de cinc botiguers l’1 de novembre revifà la protesta, que s’estengué a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. Però la situació havia esdevingut insostenible i el 18 de novembre el gremis varen resoldre posar-hi fi.
Teresa Abelló i Güell (Diccionari d’Història de Catalunya, Edicions 62, 1992) en fa el següent balanç: El moviment acabà en una derrota, però l’èxit de la mobilització implicava una victòria popular i fou important pel reforçament del catalanisme.