lunes, 29 de septiembre de 2008

Jaume Carner i la contribució sobre la renda

En 1932 es va produir un esdeveniment quantitativament modest, però de gran significació qualitativa, en l’evolució del sistema tributari espanyol: la implantació, per llei de 20 de desembre, de la contribució sobre la renda primer impost personal progressiu sobre les persones físiques.
Els mitjans personals i materials de la Hisenda pública d’aquells moments no hauria permès establir un impost personal únic, com és l’actual IRPF; ni tan sols integrar els impostos de producte com a impostos a compte d’una escala progressiva complementària, segons el sistema de 1964. La contribució sobre la renda de 1933, modestament pressupostada en 20 MPTA era com una petita guinda progressista que coronava el gran pastís ranci del sistema d’impostos de producte. Però tenia un cert valor simbòlic en aquelles dates d’entusiasme republicà.
Era ministre de Finances de la República en aquell moment Jaume Carner i Romeu (El Vendrell 1867 – Barcelona 1934). Advocat, financer i i home de negocis, Carner havia presidit la Comissió redactora de l’Estatut de Núria. Durant la seva etapa jovenívola de polític de dretes (Lliga Regionalista) va demostrar la seva capacitat d’organització com a director de l’aparell electoral que va posar fi al caciquisme polític. Deslligat aviat de la Lliga, va participar en la fundació d’Unió Federal Nacionalista Republicana.
En 1931, cridat pel president Macià, va prendre part en l’organització de la Generalitat provisional i presidí la comissió redactora de l’Estatut de Núria. En desembre de 1931 és nomenat ministre de Finances del Govern d’Azaña, càrrec que hagué de dimitir el juny de 1933 per raons de salut. La noticia de la seva mort, esdevinguda pocs mesos desprès, va ser acollida amb respecte unànime.

No hay comentarios: