Larraz: una proposta interessant i oblidada

Des de la banda estatal, la polèmica, com ja s’ha dit, va fer servir arguments més aviat metafísics. A aquest gènere pertanyen les aportacions de l’advocat de l’Estat Pedro Redondo o la de l’ex –ministre de la Dictadura José Calvo Sotelo.
Però paga la pena esmentar, per la seva equanimitat, un petit llibre, publicat el 1932 pel jove advocat i economista José Larraz – anys desprès ministre franquista – La Hacienda pública y el Estatuto catalàn. La idea bàsica de Larraz era que la dotació de la Hisenda de Catalunya no s’hauria de fer en base a la despesa estatal territorialment localitzada; sinó mitjançant l’assignació de percentatges de la total despesa estatal. El percentatge seria determinat per a cada servei, segons criteris adients a la naturalesa d’aquest. Per exemple, els serveis de justícia i les transferències socials s’haurien de dotar en proporció a la població; els d’ensenyament per la semisuma de les relacions de població i d’esforç fiscal; els serveis agrícoles en proporció al rendiment de la contribució rústica.
Lamentablement, la proposta de Larraz va caure en el buit en el seu dia. I a ningú se li va acudir desenterrar-la en 1979.