miércoles, 10 de septiembre de 2008

Les cèdules personals o la societat classificada

Una de les figures més característiques de la tributació de l’últim terç del segle XIX i primer terç del segle XX va ser l’impost de cèdules personals, inventat l’any 1870 pel polític liberal Segismundo Moret. Primer antecedent, primitiu i barroer, de la contribució sobre la renda, l’impost de cèdules personals era allò que els savis en diuen una capitació diversificada. Hi eren subjectes tots els majors de catorze anys. Els ciutadans, com els hindús de l’època, hi quedaven perfectament classificats en set classes. Les bases de classificació eren diverses: la quantitat que es pagava de contribució territorial o industrial, el sou, el lloguer de l’habitatge. Així, per exemple, els propietaris que pagaven més d’una certa quota de contribució territorial, eren ciutadans de primera classe; els notaris o els enginyers n’eren de segona; els empleats anaven de tercera cap avall, segons el sou (si és que no eren rics per casa seva i pagaven molt de lloguer). Pel mateix preu, el justificant del pagament de l’impost, on figurava la classe, feia de document de identitat. D’aquesta manera, els jutges, la guàrdia civil, els serenos, les senyoretes per casar i les forces de l’ordre en general, podien saber de quin peu coixejava cadascú. Un altre dels avantatges de l’invent era que no hi calia inspecció: la vanitat humana feia d’inspector automàtic. Qui es desclassaria per deixar de pagar unes poques pessetes?
A partir de 1911, l’impost de cèdules personals, tribut inicialment estatal va passar a ser tribut municipal, i més endavant, provincial. Durant l’època de la Mancomunitat, va ser-ne el principal recurs tributari. En 1943, aquell impost classista va ser suprimit, en senyal de democràcia orgànica i revolució nacional-sindicalista.

No hay comentarios: