Retrat de Prat de la Riba

Així, doncs, quedem que Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol 1870-id. 1917) va ser l’inventor de la Hisenda sense impostos. La fascinació que projectava aquell home de dretes cap a totes dues bandes, dreta i esquerra, era infal·lible. El federalista i republicà Amadeu Hurtado va dibuixar-ne aquest retrat (Quaranta anys d’advocat, II, Edicions Ariel, Esplugues, 1969):
Jo havia tingut ocasió de tractar-lo amb alguna freqüència, principalment durant les seves llargues estades a Vallvidrera, a casa del seu oncle Carné, que l'adorava amb una devoció gairebé religiosa. La seva vida i la seva figura responien a aquell sentiment reposat i segur de !'obra que havia emprès. Les propagandes de l'extremisme, quan el seu catalanisme es va fer polític, el presentaven com un reaccionari, armat de tota mena de rancúnies i d'astúcies contra les masses democràtiques a conseqüència de les prèdiques d'aquell esperit apassionat de classe de la gent del seu partit que he recordat tantes vegades; però la veritat és que era un home obert a totes les toleràncies, sociable i d'una amabilitat que sabia conciliar amb la fermesa de les seves conviccions. S'entrava a la seva casa sense barratges de respecte recelós, i les seves criatures es feien amics tot seguit dels visitants com uns infants educats liberalment per al tracte afectuós amb tothom. D'estatura més aviat baixa, grassó, amb una cara plàcida de professor o de notari, sense grans preocupacions d’elegància, però d’una pulcritud acurada, de pell blanca i rosada, cabell i bigoti castanys i ulls blaus de miop, amb un front sumptuós i una veu sense color, no feia la impressió de la seva forta personalitat fins que exposava amb un ordre pausat el propi pensament.