La reforma fiscal en el Pla Tarradellas

Els Decrets de S’Agaró creaven quatre nous impostos:
1) L’impost sobre la xifra de negocis.
2) La taxa sobre assignacions de funcionaris de la Generalitat, que gravava llurs retribucions, ja gravades per la tarifa I d’utilitats, segons una escala progressiva. que arrencava del 10%. Hom no podria dir que aquesta fos la figura més afortunada de la reforma. Fou suprimida abans d’acomplir-se un any de la seva vigència.
3) L’impost sobre espectacles, que subjectava les entrades amb tipus entre el 5 i el 15%.
4) L’impost sobre la radiodifusió, amb tres modalitats:
a) Taxa sobre tinença i ús d’aparells de radio.
b) Impost sobre la venda d’aparells i material de radio.
c) Taxa sobre publicitat radiada.
Dins la reordenació dels tributs preexistents, mereixen esment especial:
1) El segell de la Generalitat, del qual se’n reforçaven les quotes. L’augment de recaptació va ser espectacular. En el pressupost del segon semestre de 1936, any d’aparició en escena d’aquest tribut, hi figurava amb una previsió de recaptació d’1 MPTA. Poc temps desprès de la reforma, la recaptació era de l’ordre d’1 MPTA mensuals. A més de l’augment de les tarifes, varen contribuir en aquest resultat l’augment de funcions de la Generalitat i la burocratització creixent de la vida econòmica.
2) La contribució territorial rústica. La reforma tendia a convertir l’anquilosada contribució espanyola, configurada un segle enrera, fonamentalment, com un impost sobre la renda de la terra, en un impost sobre les explotacions agràries. Val a dir que aquesta proposta, concebuda amb una gran visió de futur, estava condemnada d’antuvi al fracàs. La indispensable col·laboració dels Ajuntaments no era possible en aquella circumstància.