Panorama des del pont. El funcionament del sistema tributari entre 1964 i 1978.

La veritat és que la contemplació de l’harmònic i elegant esquema dissenyat per l’equip de Navarro Rubio feia goig. Per primera vegada, la confusa amalgama de contribucions i impostos acumulada per la inèrcia secular començava a assemblar-se a un sistema tributari modern. El petit inconvenient era que qualsevol semblança entre l’elegant esquema i el resultat de la seva aplicació en la pràctica era pura coincidència.
Com ja s’ha dit, la base imposable de l’impost sobre la renda era la suma de les bases dels impostos a compte. Per començar, les rendes de la propietat, rústica i urbana, eren estimades sobre la base d’uns cadastres o uns amillaramientos revisats, amb molta sort cada vint-i-cinc anys. Res a veure amb la realitat. Les bases de les activitats empresarials o professionals, estimades en avaluació global, rarament s’acostaven a la meitat de la realitat. Les rendes del treball i del capital, on teòricament la base era la real se xifraven, normalment, per declaració del pagador, obligat a retenir-ne una part. En la pràctica l’evasió era immensa. Quin empresari podia tenir al•licient per declarar els sous reals o els interessos que pagava, si això no minvava els seus beneficis fiscals, globalment estimats?
D’altra banda, esgotada l’elasticitat inicial del sistema d’avaluació global, el sistema començava a fer aigües. A partir de 1967 van començar a ser excloses de l’avaluació global les empreses d’un cert volum d’activitat. El procés culminaria el 1974, amb l’anomenada mini-reforma Barrera de Irimo, que declarava excloses d’avaluacions i convenis totes les empreses de més de 50 milions de volum de facturació. La reacció dels empresaris, segons el testimoni Subirats, va ser la de fraccionar les seves empreses, creant-hi petits sistemes de satèl•lits, de volum de vendes inferior a 50 M, a l’entorn de l’empresa nuclear.
Pel que fa a la imposició indirecta, ja s’ha vist que la figura estel•lar de la companyia era L’IGTE. Però era una estrella revellida i avariada ja des de bon començament. L’impost general sobre vendes en cascada era novetat a Europa cap al 1938, quan Tarradellas va implantar a Catalunya l’impost sobre la xifra de negocis. En 1964, era ja una antigalla. A França, l’impost sobre el valor afegit , únic model d’impost general indirecte que garanteix la neutralitat econòmica, havia estat implantat, com a impost d’art i assaig, el 1955. La resta de països de la Comunitat i altres estats europeus estudiaven ja en 1964 la seva implantació. Entre 1968 i 1972, l’adoptarien Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Suècia, Noruega, Itàlia, el Regne Unit i Irlanda. És clar que la manca generalitzada de comptabilitats fiables a Espanya no hauria permès implantar l’IVA sinó com a paròdia. Però, per la mateixa raó, era una paròdia l’IGTE sota el sistema de convenis. Els empresaris eren autoritzats a carregar l’impost als tipus legals. Però era sols una part d’aquest impost la que ingressava a les arques del Tresor. I encara aquesta part és veia minvada per les primes pagades als exportadors, reals o ficticis, en forma de desgravació fiscal. Tot i això, els impostos indirectes eren àmpliament predominants en el sistema.
La taula següent, extreta de l’obra citada d’Albiñana expressa en percentatge sobre el total d’ingressos pressupostaris, la recaptació a Espanya de l’any 1973:

Impostos directes---------------30,48
Contribució rústica----------------- ----0,34
Contribució urbana------------------------1,57
Impost sobre treball personal-------------0,11
Impost sobre rendes del capital-----------2,99
Impost industrial-------------------------2,69
Impost sobre la renda persones físiques---1,29
Impost sobre la renda de societs----------8,08
Gravamen 4% societats anònimes------------1,39
Impost sobre successions------------------1,45
Altres------------------------------------0,57

Impostos indirectes-------------56,78
Transmissions patrimonials i AJD----------8,56
Impost sobre el tràfic de empres---------12,86
Impostos especials------------------------6,38
Impost sobre el luxe---------------------13,05
Renda de duanes---------------------------8,74
Tabac-------------------------------------1,84
Petrolis----------------------------------5,27
Altres------------------------------------0,04
Taxes i altres ingressos-6,24
Resta d’ingressos pressupostaris6,50

Hom pot destacar-hi:
a) La recaptació per impostos sobre el consum doblava gairebé la dels impostos directes
b) La recaptació per impostos directes procedia, en una tercera part de les rendes del treball.
c) L’aportació de les rendes de la propietat, rústica i urbana, era irrisòria, sobretot la de la primera.
d) Les úniques peces relativament progressives del sistema, l’impost complementari sobre la renda i l’impost de successions, tenien un pes poc més que simbòlic: 1,29 i 1,45 respectivament.