domingo, 12 de octubre de 2008

Un testimoni austriac:Anton Sieberer

El brocanter Roca, en el seu article ja esmentat, va rescatar de l’oblit el llibre de l’austríac Anton Sieberer, Spanien gegen Spanien, una traducció francesa del qual, L’Espagne contre l’Espagne, va ser publicada a Ginebra el mateix any 1937 d’aparició de l’original. Tot s’aprofita. Una versió castellana de 1944, sota el títol España frente a Cataluña, es va fer servir per l’editor B. Costa Amic com a element de la propaganda procatalana des de l’exili mexicà.
No és cap casualitat que el cas català despertés l’interès d’un austríac en la conjuntura de 1937. En aquell moment, la grapa del III Reich amenaçava la independència d’Àustria. Sieberer era un pessimista a qui els fets carregarien de raó: el 1938 s’obria un parèntesi de set anys en la secular història de la nació austríaca . El demòcrata A.S. hagué d’exiliar-se als Estats Units.
El tema del dèficit fiscal de Catalunya, encetat pocs anys abans per Crexells i Alsina, no va escapar a l’anàlisi d’A.S., qui escriu:
La cuarta parte de los ingresos fiscales del Estado español sale del bolsillo de los catalanes lo que representa mucho más de lo que estos deberían pagar por persona. En efecto, la población de Catalunya representa apenas una octava parte de la población total de España. De los gastos que el Estado español tiene, la parte que ocasiona Cataluña es mucho más modesta. El Gobierno central gasta mucho menos de la décima parte de su presupuesto total, directa o indirectamente, en provecho de Cataluña. Lo que equivale a decir que Cataluña trabaja para mejorar la suerte de otras provincias...
La conclusió és òbvia:
Puesto que se extraen de Cataluña más impuestos de los que corresponde pagar por el número de sus habitantes, ella debería cuando menos, tener derecho según la opinión de los catalanes, a las mismas ventajas que las provincias que pagan menos. Sin embargo, no es esto lo que ocurre.

No hay comentarios: