Ramon Trias Fargas o la resistència digna. Josep Maria Cullell, o la resignació cofoia.

En la dècada dels vuitanta es van publicar, amb tan sols dos anys de diferència dos llibres sobre el finançament autonòmic de Catalunya: el de Trias Fargas, ja ressenyat, i el de Josep Maria Cullell sobre els acords assolits el 1986 pel finançament durant el quinquenni 1987-1991. (El finançament autonòmic de Catalunya, Curial, Barcelona, 1987).
Un llibre i l’altre palesen tarannàs oposats. L’obra de Trias Fargas és un memorial de greuges. La de Cullell és una autolloança cofoia pel l’èxit obtingut en les negociacions, gràcies a la bona disposició del benèvol Govern espanyol.
Ara s’accepten les nostres reclamacions plantejades al Govern Central i que varen ser criticades de victimistes per l’oposició socialista al Parlament de Catalunya i als mitjans de comunicació.
La veritat és que el conseller Cullell veia, o volia veure, pampallugues. El finançament de la Generalitat augmentava apreciablement en termes de pessetes corrents, però era degut, d’una banda a la inflació i d’altra al traspàs de nous serveis. La participació en el pastís seguia sent la mateixa. Els recursos totals destinats al finançament de les C.C.A.A. estaven predeterminats. I, com que no es podia despullar un sant per vestir un altre, aquí és on van entrar en escena els altres criteris que es considerin procedents. Les noves variables es van ajustar de manera que reproduïen pràcticament el repartiment del període transitori. Així ho reconeixia, amb simpàtic cinisme, l’informe dels experts estatals que va servir de base a l’acord. Si a R.T.F. li haguessin posat a la signatura un paper com aquell, és segur que se n’hauria anat a Tanzània o, potser, més lluny encara.
L’optimisme panglossià d’en Cullell va fer escola. D’aleshores ençà es ven a l’opinió pública que els negociadors catalans són com més va més astuts i cada acord (1991, 1996 i 2001) és millor que l’anterior. Així és com Catalunya ha arribat a gaudir d’una balança fiscal que és l’enveja de la resta de comunitats autònomes.
Ramón Trias Fargas (Barcelona 1922 – el Masnou 1989) va estudiar dret a Colòmbia, on s’havia exiliat la seva família el 1939, i economia a Chicago. Tornat a Catalunya en 1950,va iniciar una llarga carrera empresarial i professional. Ocupà, entre d’altres càrrecs, el de cap del servei d’estudis del Banco Urquijo i catedràtic d’hisenda pública a la Universitat de Barcelona. Va ser conseller d’Economia i Finances en dues etapes (1980-1982 i 1988-1989). Va morir al peu del canó, durant un míting electoral al Masnou.
Josep Maria Cullell i Nadal va ser conseller d’Economia i Finances entre 1984 i 1988.