Una volada de coloms: l'Estatut de Sau

El 3 de juliol de 1978 una assemblea de parlamentaris catalans, reunida al Saló del Consell de Cent, va acordar constituir una comissió de vint dels seus membres que es congregarien a fi de manufacturar el projecte d’Estatut de Catalunya. Després d’un seguit de reunions prèvies, la comissió, constituïda en ponència, es va concentrar al parador de Sau del 12 al 15 de setembre, amb el propòsit d’enllestir el producte, que, a imatge i semblança del seu germà gran república de Núria, es diria l’Estatut de Sau.
El testimoni Josep Subirats, membre d’aquella comissió, n’ha deixat, al seu llibre La transició des del Senat (Barcelona, 1991) una crònica farcida d’anècdotes. S’hi explica, per exemple, que el popular López Rodó, per tal de no menjar sol, havia de fer tard a cada àpat. Així podia ocupar el lloc buit d’una taula plena.
El títol de Finances del projecte de Sau, basat, segons Subirats, en la proposta socialista, era força satisfactori. Eren objecte de cessió els impostos sobre successions i donacions; patrimoni; transmissions patrimonials i actes jurídics documentats; i els impostos especials. El finançament bàsic es completaria amb un percentatge de participació sobre els grans impostos estatals: IRPF, societats, tràfic d’empreses, luxe i el futur IVA. La fórmula de fixació del percentatge de participació manifestava una voluntat d’automatisme:
La participació en els impostos esmentats en el número 3 de l’article anterior es fixarà en un tant per cent de forma que els ingressos de la Generalitat procedents dels números 2 i 3 de l’apartat 1 de l’article 43 no siguin inferiors a la xifra que resultarà:
a) D’aplicar al valor total dels ingressos impositius de l’Estat la mitjana dels coeficients de població i renda a Catalunya.
b) De deduir-ne la quantitat equivalent a l’aportació proporcional corresponent a Catalunya pels serveis que l’Estat continuï assumint com a propis.Un dels aspectes més interessants de la proposta de Sau, era que la Generalitat assumiria, per delegació de l’Estat, la gestió tributària, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos estatals a Catalunya, llevat dels monopolis fiscals i de la renda de duanes.
Transitòriament i fins a completar el procés de traspàs de serveis, el percentatge de participació es fixaria, per una Comissió mixta Estat - Generalitat, en una quantitat igual al cost ponderat del servei a Catalunya en el moment de la transferència.