domingo, 7 de diciembre de 2008

Josep Borrell, creador de l’Agència Tributària

Sempre ha estat un dilema pels homes públics catalans, la difícil tria entre ser cap de ratolí (o de fura) o bé cua de lleó (o de brau). José o Josep Borrell Fontelles (La Pobla de Segur, 1947- per molts anys), va triar un encara-més-difícil: esdevenir cap de lleó (si és admesa la hiperbòlica metàfora de comparar el Govern espanyol amb un lleó).
Aquest botifler importantíssim, proveït d’unes qualitats intel•lectuals excelses, d’un curriculum acadèmic impressionant, i d’una honestedat personal sense tatxa (malgrat certes aparences posteriors), tingué l’encert de comprendre que el camí de la seva ambició passava pel domini del grup de pressió constituït pels alts funcionaris de l’Administració Tributària, veritable quart poder de l’Estat. (En aquesta època, el poder rau en la informació. I aquell grup està en possessió d’un cabal immens d’informació econòmica. Informació que hom pot fer servir i, el que és més important, hom pot no fer servir).
Secretari d’Estat de d’Hisenda en 1984, en 1990, quan ja era a frec de passar a millor vida política (ministre d’O.P.), va emprendre la creació de l’Agència Tributària, monstre autònom, inspirat en dos models: la Tax Agency americana (que seria suprimida en 1998 com a conseqüència d’una investigació del Senat) i l’Administració tributària franquista, que, com l’americana, incentivava els inspectors en funció dels deutes descoberts. (Anys enrera, Fernández Ordóñez, que coneixia millor les arrels del problema, havia intentat acabar amb aquell sistema nefast).
J.B. va cometre dos errors lligats entre ells. El primer, que li costaria la carrera política, va ser dipositar la seva confiança sobre persones que no la mereixien.
El segon error va ser bastir el seu monstre sobre l’hegemonia de l’aparell repressiu. No és la millor manera de lluitar contra el frau teixir una xarxa d’interessos sobre la perspectiva que es mantingui un cert nivell de frau, si és possible creixent. Cada any l’AEAT publica unes estadístiques triomfals, de les quals resulta que ha aixecat més actes i més grosses que l’any precedent. Si al cap de vint-i-cinc anys de lluita contra el frau, el frau creix cada any, l’últim que apagui el llum.

No hay comentarios: