L'Administració tributària catalana

Per la llei de cessió de tributs de 1981, es van traspassar a la Generalitat, amb efectes d’1 de gener de 1982, els impostos sobre successions i donacions; transmissions patrimonials i actes jurídics documentats; patrimoni; luxe en destinació; i taxes sobre el joc. L’impost sobre el luxe seria suprimit en 1986, sense ésser substituït per l’IVA en destinació, com preveia l’Estatut. Així doncs, la Generalitat de Catalunya tornava a tenir, per primer cop des de 1939, una Administració tributària pròpia. Era, però, una Administració d’estar per casa, amb un àmbit competencial de què quedaven exclosos els grans impostos estatals.
Hi ha qui pensa que la Generalitat va perdre en aquells anys inicials una ocasió d’or per bastir una Administració nova de trinca, alliberada dels vicis seculars de l’Administració espanyola. El model, hi era ben a prop: a la veïna França, bressol del dret administratiu, on existeix una Administració que manté l’empremta del geni organitzador de Bonaparte. Una màquina neutral i independent del poder polític, dotada de mecanismes automàtics de selecció i de promoció, i que podria servir d’igual manera un govern conservador com un d’esquerres. Però no es va seguir aquell camí, sinó el de reproduir les mancances de l’Administració espanyola, amb l’agreujant d’un clientelisme polític exacerbat.
Val a dir, però, que l’Administració tributària catalana figura, potser, entre les branques menys dolentes del seu aparell administratiu. Probablement, en aquesta dolenteria atenuada, hi va influir la circumstància afortunada que l’Estat es va manifestar especialment gasiu a l’hora de traspassar a la Generalitat funcionaris d’Hisenda. A més, els pocs que es traspassaven, solien fer-ho per voluntat pròpia, la qual cosa implicava, com a mínim, que la seva actitud vers la nova institució fos positiva.
El fet és que qualsevol professional pot constatar enguany que, en els aspectes de correcció en el tracte i respecte al ciutadà, l’AEAT no resisteix la comparació amb l’Administració tributària de la Generalitat. La primera colonialeja sovint.