Confiscació per la Generalitat de les Delegacions d'Hisenca i de les sucursals del Banc d'España

La circumstància bèl·lica havia determinat una caiguda vertical dels ingressos tributaris de la Generalitat. La recaptació per contribució territorial, drets reals i cèdules personals, que durant el segon semestre de 1935 va ser de 45’3 MPTA, davallà a 9’4 MPTA en el període 19 de juliol-19 de novembre de 1936. En aquesta situació, la Generalitat havia de fer front a les despeses de les milícies populars, plus de paga en campanya dels cossos armats, engegada de la indústria de guerra, manteniment de l’Oficina de Pagament de Salaris, i proveïments de la població civil. Les despeses extraordinàries del període 19 de juliol-19 de novembre, van assolir la xifra de 213 MPTA. Al problema pressupostari, s’afegia el de la balança de pagaments. Impossible aconseguir les divises necessàries per a la importació de productes i primeres matèries indispensables.
El conseller interí de Finances, Josep Tarradellas va adreçar una nota al governador del Banc d’Espanya amb el prec de trametre-la al Govern de la República. La nota contenia tres peticions:
Primera: obertura d’un crèdit directe de 50 MPTA a disposició del Govern de la Generalitat, destinat a les despeses de guerra.
Segona: obertura d’un compte de crèdit exterior situat a París, fins a 50 MFR, amb destí a l’adquisició de primeres matèries per a la indústria de guerra.
Tercera: autoritzar el Govern de la Generalitat per adquirir divises fins a 100 MPTA, quantitat que hom considerava indispensable per no interrompre el funcionament de la indústria catalana i el comerç d’importació.
Passaven els dies. Cap resposta. El 22 d’agost el Govern de la Generalitat pogué interceptar un telegrama adreçat per la Direcció General del Tresor al delegat d’Hisenda de Barcelona on s’ordenava l’immediat trasllat a la Tresoreria Central de tots els fons en plata i or. Les explicacions que va demanar el Govern de la Generalitat no van obtenir resposta convincent. El 26 d’agost, nou telegrama de Madrid al delegat insistint en la centralització de fons.
El dia següent el conseller Tarradellas, aprenent avantatjat de la política de fets consumats, va consumar-ne un de gros i rodó. Per tres Decrets de data 27 d’agost:
a) El Departament de Finances assumia el control directe de les sucursals del Banc d’Espanya a Catalunya, a través de sengles comissaris delegats.
b) Hom nomenava comissari delegat a Barcelona, amb plenitud d’atribucions, l’interventor general de la Generalitat.
c) S’incorporaven al Departament de Finances les Delegacions Hisenda estatals, que passaven a dependre’n directament, sota el control de sengles comissaris.
No cal dir que les no gaire càlides relacions entre els Governs de Madrid i Barcelona van esdevenir gèlides. Després d’una reunió extraordinària del Govern de la Generalitat, celebrada el 15 de setembre, Tarradellas, desplaçat a Madrid, aconseguia el manteniment de l’stati quo. No va haver-hi, però, acord sobre el concepte en què la Generalitat disposava dels fons. Madrid entenia que es tractava de préstecs. A Barcelona hom considerava que es tractava més aviat d’allò que, en terminologia jurídica, se’n diu gestió de negocis aliens, per tal com les despeses de guerra que atenia la Generalitat corresponien a la República. Aquest segon punt de vista no era gens forassenyat. Entre els serveis traspassats per l’Estatut de 1932, no hi figurava el de sufocar rebel·lions militars.
Els fons obtinguts a través d’aquesta pràctica via de finançament van pujar fins al 20 de novembre a 229 MPTA, 60 M dels quals procedien del Banc d’Espanya i 169 M de les Delegacions d’Hisenda. Del 20 de novembre de 1936 al 30 d’abril de 1937 se n’obtingueren 530 MPTA més de les Delegacions d’Hisenda.