El decret de facultats excepcionals. Els decrets de S'Agaró

El 20 de novembre de 1936 es va dictar un Decret pel qual s’atorgaven àmplies facultats en matèria fiscal, financera i administrativa al conseller de Finances. Ho era en aquell moment, a més de conseller en cap, l’inevitable Tarradellas. Versemblantment, aquell Decret va ser un episodi de la sorda lluita pel poder econòmic entre l’inevitable i el conseller d’Economia, el cenetista Joan P. Fàbregas.
El dia 23, Tarradellas es va desplaçar a València, seu en aquell moment del Govern de la República. Es tractava d’entrevistar-se amb el president Largo Caballero i amb el ministre d’Hisenda Negrín, a fi de negociar el finançament de la indústria de guerra i la resta de serveis eventualment assumits per la Generalitat. Segons declaracions de Tarradellas a la premsa barcelonina, no va ser possible assolir-hi ‘un acord complet i ràpid, com exigeixen les circumstàncies presents’.
Els primers dies de desembre és la competència, o sigui en Fàbregas, qui viatja amb la mateixa destinació per enraonar amb els mateixos interlocutors. Les declaracions d’en Fàbregas són un xic més optimistes: s’ha arribat a un ‘punt de coincidència’.
El 12 de desembre es publiquen unes declaracions de premsa de Tarradellas. Diu que, com a primer conseller, no està disposat a seguir assumint responsabilitats de govern mediatitzades per ‘irresponsables i pels que ara se’n diuen incontrolats’.
La crisi del següent dia 13 liquida l’assumpte. Tarradellas és confirmant com a conseller en cap i conseller de Finances. Fàbregas va ser substituït com a conseller d’Economia pel seu correligionari Abad de Santillán.
El 2 de gener de 1937, el conseller Tarradellas concentra en un hotel de S’Agaró un nodrit equip d’alts funcionaris i tècnics. Segons una piadosa tradició, entre els concentrats de S’Agaró, hi havia el jove Joan Sardà, de vint-i-sis anys d’edat.
Fruit de la feina dels expedicionaris va ser un conjunt de 58 Decrets i Ordres que contenien un ambiciós pla econòmic i financer: els Decrets de S’Agaró o Pla Tarradellas. Foren publicats al Diari Oficial de la Generalitat de 18 de gener de 1937.
Hom regulava les hisendes municipals, tot creant un règim especial de Carta Financera (decrets números 1 a 9).
S’hi establien normes per regularitzar i controlar les apropiacions i confiscacions generades pel moviment revolucionari. Amb aquesta finalitat eren creats un Comitè d’Apropiacions integrat per representants dels departaments de la Generalitat, una Comissió de Responsabilitats, una Caixa d’Apropiacions i Auxilis i una Comissió destinada a la fiscalització i revisió de les apropiacions portades a terme amb anterioritat, integrada per funcionaris del Departament de Finances (decrets 10 a 15).
Hom reorganitzava el quadre institucional en matèria de banca, borsa i institucions d’estalvi. A aquest efecte, es creava dins el Departament de Finances un Servei Tècnic del Crèdit i de l’Estalvi, un Consell Superior del Crèdit, i un Consell Superior de l’Estalvi. Al mateix temps es dictaven diverses mesures de política monetària (decrets 17 a 31). També era reorganitzat el règim d’assegurances, tot creant-hi diversos organismes tècnics (decrets 32 a 34).
Eren objecte d’acurada regulació les ordenacions de despeses i pagaments (número 35) i la Tresoreria de la Generalitat (número 36). Hom designava una ponència per a l’estudi del problema del comerç exterior (decret 36). S’engegava una ambiciosa reforma fiscal, amb creació de nous impostos i reordenació dels existents (decrets 38 a 47). S’establien normes sobre ordenació de la propietat urbana (decrets 48 i 49). El Departament de Finances era objecte d’una àmplia reestructuració (decrets 50 a 53). S’establia el règim d’oficines i retribució dels funcionaris (número 54). Finalment, hom reorganitzava el servei de radiodifusió, que passava a dependre de la Presidència (números 55 a 58).