Josep Subirats: un testimoni

La bibliografia espanyola de l’últim quart de segle és abundosa fins a l’enfarfegament en llibres sobre dret tributari. L’obra de Josep Subirats Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975), (Instituto de Estudios Fiscales, Madrid 1990) pertany a un gènere poc transitat a Espanya i encara menys a Catalunya: la sociologia tributària. Escrit en 1975 i publicat amb quinze anys de retard, s’hi recull el testimoniatge de l’autor sobre la reacció dels empresaris, sobretot dels empresaris catalans front a les dues reformes tributàries de Navarro Rubio (1957 i 1964). Subirats havia viscut l’època com a testimoni de primera línia en qualitat d’assessor fiscal. Tot i que el testimoni fa un cert ús de l’eufemisme (cosa inevitable, perquè l’únic editor que va poder trobar al cap dels anys fou una institució oficial de l’Estat espanyol) el llibre es fa entendre pel bon entenedor. El valor testimonial del resultat és considerable.
La història tributària del anys foscos a Catalunya és la crònica d’una resistència sorda, sense herois ni màrtirs. Per això, l’únic retrat que s’hi pot emmarcar és el d’un testimoni.
Josep Subirats i Piñana (Tortosa, 1920) ha tingut una vida atzarosa i plena. La seva primera professió va ser la de periodista. En 1934 ingressà a la redacció del diari tortosí ‘El Pueblo’ (més endavant ‘El Poble’) del qual seria director el 1937, als disset anys d’edat. Presoner al front de guerra i condemnat (1939), en recobrar la llibertat, dirigí l’any 1946 el periòdic clandestí ‘Ara’, òrgan d’Esquerra Republicana.
En 1977, desprès de la travessia del desert, on es va guanyar la vida com a assessor fiscal, censor de comptes i professor universitari, va ser elegit senador de l’Entesa dels Catalans per la circumscripció de Tarragona. Com a senador, va intervenir fent de ponent en tots els projectes de llei de naturalesa tributària. En 1979, formà part de la Comissió dels vint’, que redactà a Sau el projecte d’Estatut de Catalunya. En 1986 va ser triat membre del Tribunal de Comptes de les Comunitats Europees, càrrec que ocuparia fins a la seva jubilació.