RESUM.- Les possibles bones intencions de la reforma tributària Larraz (1940) es van estavellar contra el mur de les forces polítiques i econòmiques dominants. El sistema tributari espanyol accentuava el seu caràcter regressiu.
La primera reforma Navarro Rubio (1957) va establir el sistema d’avaluacions globals i convenis, que reforçava la recaptació al servei del pla d’estabilització econòmica.
Sota la segona reforma Navarro Rubio (1964), introductora de l’impost sobre el tràfic d’empreses, el divorci entre l’esquema impositiu teòric i la realitat va assolir nivells esperpèntics.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario