Joan Crexells i la balança fiscal dels Països Catalans

1923, any de la dictadura de Primo de Rivera, és també la data de publicació d’un dels assaigs precursors sobre el tema de la balança fiscal de Catalunya catalogats per Roca: L’endemà de les festes (dins O.C., II).
El malaguanyat Joan Crexells (1896-1926), humanista, filòsof, economista i periodista per guanyar-se la vida, va morir en plena joventut, deixant una estela d’admiració pel seu plural talent. Josep Pla, qui li dedicà un dels seus ‘homenots’, va traçar-hi el següent epitafi:
Amb la mort de Joan Crexells (desembre 1926) perdérem una de les nostres més grans esperances. Era potser el més bo, el més cultivat, el més complet, una de les naturaleses d’home jove (joveníssim) més riques que respirava l’aire d’aquest país.
El tema del dèficit fiscal havia reprès actualitat amb motiu del moviment autonomista de 1918-1919. No podia, doncs, escapar a la curiositat, catalana i universal, del jove Crexells. La Catalunya estricta paga del 20% al 25% dels pressupostos espanyols amb un 11% de la població. D’on dedueix: Si un dia la Catalunya estricta fos independent, l’Estat català podria atendre els seus ciutadans amb el doble del que els atén l’Estat espanyol.
Això s’escriu en un moment en què la situació havia ‘millorat’ com a conseqüència de la relativa descentralització que representava la Mancomunitat.
Dut pel seu optimisme jovenívol, Joan Crexels va calcular també el dèficit fiscal del conjunt dels Països catalans. Segons les seves xifres, els catalans, mallorquins i valencians, amb un 20% de la població, generaven el 30% dels ingressos estatals. Així doncs, un hipotètic Estat pancatalà podria atendre els seus ciutadans un 50% millor.